JO DE GRAN SERÉ PRINCESA... DE MOMENT PREFEREIXO EMPASTIFAR-ME! {Cuinar amb nenes}

No aconsegueixo recordar què pensava i en què pensava quan tenia 4 anys. Segurament també devia voler ser princesa quan fos gran i també pot ser que, per manca de models reials al meu entorn, procedís més aviat com una plebea, oi?

El que sí que recordo clarament, no tinc cap dubte que ma mare també ho recorda, és que em fascinava fer merder a la cuina, pastetes. Barrejar especies, farines, sal, sucre i al final de tot l'escampall, poder-hi abocar un got d'aigua al damunt per lligar-ho tot! Quin plaer! (I com m'emprenya que ara ho facin les meves filles... maleïda l'experiència: ara em toca callar i aguantar!)

MASSA MARBRE PER A PRINCESES VOCACIONALS

Ingredients per a la massa blanca:
50 gr de farina blanca de blat
30 gr de sucre blanc
30 gr de llet sencera
25 gr d'oli de girasol o d'oliva suau
un pessic de sal
1 ou
1/2 sobre de llevat

Ingredients per a la massa negra:
30 gr de farina blanca
20 gr de farina de garrofa (o bé de cacao en pols 100%)
30 gr de sucre
30 gr de llet sencera
25 gr d'oli
un pessic de sal
1 ou
l'altra meitat de sobre de llevat

La Jana s'ha encarregat de la massa blanca, ha posat tots els ingredients en un bol i els ha remenat bé. L'Aleth ha fet el mateix amb la massa negra, l'he hagut d'ajudar, és clar, perquè a ella al principi li feia més gràcia bufar la farina, remenar el sucre amb les mans, dibuixar amb oli al taulell, etc. que no pas remenar.Al final ho hem aconseguit!

Quan hem tingut les masses fetes hem decidit que faríem format pastisset individual, amb motlles de muffins, també és pot fer un pa de pessic rodó, o de la forma que tingui el motlle, per descomptat!

He posat a cada motlle una cullerada de massa blanca i al damunt un de massa negra. La Jana, amb  el mànec d'una cullereta ha remenat una mica perquè les dues masses es barregaessin entre elles sense acabar-se de confondre.

Ho hem enfornat a 180º. 25 minuts i... berenar a punt!

;-)

UNA EXPERIÈNCIA GENIAL A "LO PALLER DEL COC" {1a part}

Fa dies que tinc ganes d'escriure sobre un taller de cuina que vaig fer a principis de mes, però m'ha costat trobar el moment. Per fi l'he trobat.

"M'he llevat dematí per pujar amb unes companyes a Surp. Surp, sí, no us sona? És un poblet del Sobirà que queda  més o menys allà on Nostre Senyor va perdre l'espardenya, sí, sí, passat Rialp, a mà esquerra i muntanya amunt!
Feia dies que volíem organitzar aquesta sortida però quan li esqueia bé a un, en fallava una altra; al final vam ser els que vam ser. Ja hi haurà altres ocasions per repetir l'experiència. Això segur!
Cap a les 10 del matí ens plantàvem a la plaça amb la idea de passar el matí en aquell indret, aprenent quatre nocions de cuina amb formatge, dinar i ser a casa a mitja tarda...
Un cop a Surp no ens va costar gaire trobar Lo Paller del Coc. En un carrer interior, una llosa al costat d'una entrada indicava que ens trobàvem a l'Espai gastronòmic de Lo Paller. En Mariano ens esperava amb un brioix, compota de poma i uns cafetons; jo venia esmorzada de casa però no m'hi vaig poder resistir! Qué bé! L’esmorzar boníssim i el lloc encantador.
Amb les piles carregades ens vam enfundar els davantals, moníssims per cert, que posa la casa i mans a l’obra. El menú consistiria en uns aperitius (Crackers de Tupí, Tendre arrebossat acompanyat de ketxup casolà i croquetes de formatge), una amanida de favetes, truita de Tavascan i vinagreta de llevat amb formatge madurat d’ovella, risotto d’espinacs i formatge blau, pollastre rostit amb formatge tou d’ovella acompanyat de “gratin” de nyàmeres i per postres caneló de poma amb mató i mel i reducció de Ratafia i unes galetes de nous tipus llengües.
Fins a les 2 del migdia vam estar cuinant, prenent nota i fent-nos uns bons farts de riure. Un petit descans el vam aprofitar per visitar la formatgeria de Casa Mateu i donar un tomb pel poble.
A l'hora de dinar va arribar la Sílvia, ella és l'altra cara de Lo Paller del Coc, l'ànima de l'Espai de Benestar de la casa. Vam parar taula i mentre anàvem enllestint els plats anàvem servint, menjant i comentant. Ens vam aixecar molt tard de taula i ens va semblar que no podíem marxar amb la panxa tan plena, així que vam acceptar ràpidament la proposta de visitar l'església i anar a conèixer els cavalls. Al final marxàvem de Surp passades les 7 de la tarda, carregades de formatge i iogurts, tipes, contentes i deixant enrere unes vistes impressionants del Pirineu."

Amb aquesta entrada us deixo una de les receptes del menú, poc a poc aniran venint les altres.


RISOTTO VERD AMB CREMA DE FORMATGE BLAU

Ingredients (a casa en vaig fer per a 4 persones)
3/4 punys d’arròs bomba
1/2 l  aprox. de brou suau de pollastre (també serviria brou de verdures o simplement aigua), la quantitat serà la que demani l’arròs, si en falta se n’hi pot afegir, si en sobra es conserva per un altre dia)
200 gr d'espinacs
Oli, sal i pebre

I també:
150 gr de crema de llet
150 gr de formatge blau (el que més us agradi, en Mariano en va escollir un del Pallars Sobirà)

Com ho he fet:

En primer lloc he preparat la crema de formatge. En un cassó he escalfat la nata líquida fins que ha aixecat el bull i quan s’ha atemperat una mica hi he posat el formatge esmicolat amb els dits. Ho he deixat reposar. (*A tenir en compte: Si la nata està molt calenta el formatge s’escalfarà massa i pot descomposar-se i perdre propietats organolèptiques)

Després he saltejat els espinacs en una paella amb un rajolí d’oli, han perdut l’aigua i amb ella tot el volum , els he salat lleugerament i els he batut amb el túrmix amb una mica de brou. He reservat aquesta barreja verda i brillant.

En una cassola prou ampla he escalfat un raig d'oli i així que ha estat calent hi he posat l'arròs. He anat remenant fins que l'oli ha quedat absorbit, ho sé perquè a la base de la cassola no hi queda una pàtina de greix, més aviat sembla que l’arròs s’hi vulgui començar a enganxar, en aquest moment hi he afegit un bon raig d’aigua o brou. Hi he afegit aigua fins a cobrir l'arròs i he deixat coure mentre remenava. Hi he anat afegint brou calent, de poc en poc,  mentre l’arròs l’acceptava. Quan m’ha sembla que ja faltava poquet perquè s’acabés de coure, ho he salat i pebrat i remenat bé i hi he afegit el “batut” d’espinacs que tenia reservat. Ha acabat d’absorbir el líquid i el color i ha quedat al punt de cuit.

Mentre l’arròs feia el seu repòs he posat a foc suau la salsa de formatge que he remenat bé fins que han desaparegut els trossets que encara quedaven de formatge.

Per servir he fet servir uns bols grans, al fons dels quals he posat l’arròs i al damunt una cullerada generosa de salsa de formatge.

Deliciós i sorprenent, paraula!

COLORAINES A LA TAULA

AMANIDA D'HIVERN, VITAMINES A DOJO

Ingredients (per a 4 plats):
1/2 bròquil
1/2coliflor
4 taronges de sang petites o dues de grans
1 bon grapat de nous pelades
4 cullerades de pipes carbassa
Unes quantes tires d'alga arame remullades en aigua tèbia durant 1/2 hora
Una mica de fulles de Mesclum (opcional)

Per a amanir:
6 cullerades d'oli
el suc de 1/2 taronja sanguina
un pessic de sal
1 culleradeta de mel de romaní (en cas que les sanguines siguin molt àcides, les meves eren dolcíssimes!)

Tallo la coliflor en talls petits i el bròquil en trenco seguint les branques que formen els seus talls. Pelo les taronges i les tallo a rodanxes, en reservo algunes per decorar i acabo de tallar la resta seguint els triangles que fan els galls. Trenco les nous i les pico deixant-les desiguals. Barrejo aquests tres ingredients i també hi afegeixo les algues ben escorregudes (a la foto no hi són, me les he oblidat!).
En plats o bols poso una base de fulles de mesclum i al damunt hi afegeixo la barreja ja amanida, les pipes de carbassa acabades de torrar en una paella calenta sense oli i una o dues rodanxes de sanguina.

Mnyam!

Ei! Si no heu provat mai aquest tipus de verdures en cru, proveu-ho, segurament us sorprendran, si us fa por podeu tallar-les ben petites, com si volguéssiu fer juliana. Penseu, a més, que si us costen de pair, les crucíferes són molt més digestives en cru, d'aquesta manera també mantenen totes les vitamines.

#JONOLLENÇO O MINESTRONE A LA CATALANA

Fa molt de temps que la meva padrina no em fa el dinar, no perquè no vulgui però no vivim a prop l'una de l'altra i quan compartim taula és en un restaurant. Enyoro la seva cuina i molts plats que fa habitualment (el trinxat és el seu plat estrella, és de la Cerdanya i s'hi nota!)

Tot el que fan les mares i les àvies és bo, per això de tant en tant es mereixen un homenatge, avui un de petit però sentit per a la meva padrina Rosita que és un sol i m'ha cuidat molt. Una recepta seva que quan la faig penso en ella i recordo les tardes que passava de petita amb ella.

T'estimo molt padrina!

ESCUDELLA D'OLI DE LA PADRINA

Ingredients:
Verdures variades (patata, pastanaga, col, api, coliflor; el que tinguem o ens agradi)
2 grans d'all, un de picat, l'altre aixafat
1/2 got d'oli d'oliva verge extra (per 1/2 kg de verdura hi he posat aprox. uns 100 gr d'oli)
aigua suficient per a cobrir les verdures i una mica més (una part d'evaporarà!)
julivert picat

En una cassola he posat totes les verdures tallades a "quadradets" no gaire grans i el més regulars possible, els 2 grans d'all, l'aigua, l'oli, sal i una mica de pebre acabat de moldre. Ho he posat al foc i un cop ha arrencat el bull ho he deixat a foc suau 25 minuts. Un cop fet ho he servit ben calent i amb el julivert picat per damunt.

Aquest plat pot augmentar el seu valor nutricional si hi afegim al final de la cocció un pot petit de cigrons (o de qualsevol llegum que tinguem obert a la nevera); i fins i tot convertir-se en un plat únic ben complet si també hi afegim una tassa petita d'arròs integral (tenint en compte que en aquest cas hi haurà d'anar més aigua i l'haurem de posar al principi de la cocció).

Aquest plat és sa, és bo i barat i a més, es cuina quan tenim restes vegetals a la nevera que sabem que acabaran a les escombraries si no els donem l'última oportunitat. Amb aquest entrada, a part de participar al Memòries d'una cuinera, espero contribuir encara que sigui en la més mínima mesura, a moure consciències, a fer reflexionar sobre el malbaratament alimentari i oferir-vos una idea de cuina d'aprofitament.

Crec que ja s'ha dit molt, però no està de més repetir-ho, de fet la nostra societat llença cada dia tones de menjar en perfecte estat:

Abans de fer la compra cal planificar-la, tant aquesta com el menú setmanal.
Quan fem la compra llegim les etiquetes, quan vegem el llistat d'ingredients molts productes ja quedaran fora de la nostra cistella; mirem les dates de caducitat i siguem realistes, sovint les ofertes acaben sent un engany i fan que comprem més del que necessitem.
A la cuina, calculem les quantitats, sempre fem més menjar del que acabem consumint.
Donem una segona vida a les restes. Trobareu moltes idees i receptes a la pàgina: De menjar no en llancem ni mica

COL·LABORACIÓ AMB ELS PETITS VIATGERS - LA CANDELERA

Gràcies a la Montse ( Els petits viatgers) he sabut que a La France, per la Candelera, és tradició fer i menjar crêpes. Jo no en faig massa sovint però m'agrada molt menjar-ne especialment les que us proposaré tot seguit, un clàssic bretó i que, com a tal, cal acompanyar de Sidra.

Encara que aquest any ja no sou a temps de fer-les per la Candelera (2 de febrer...) podeu provar-ho qualsevol altre dia, per Carnaval són igual de bones, us ho asseguro!

CRÊPES CARAMEL BEURRE SALÉ

Per a la massa de les crèpes:
250 gr de farina
4 ous de gallines felices (sí que sigui de gallines felices, i expliquem-ho als nostres fills perquè està bé que reflexionin sobre com funciona la indústria alimentària i les repercussions que té per al benestar animal (i també per a la nostra salut física i emocional) fem-los conscients que sovint  mengem productes que venen
500 ml de llet
un pessic de sal
50 gr de mantega salada o demi-sel
100 ml d'aigua
1 cullerada de sucre

Per al caramel:
300 gr de sucre
20 gr de mantega salada o demi-sel
250 ml de crema de llet

En un bol gran o en una batedora americana tamizeu-hi la farina i afegiu-hi tota la resta d'ingredients per a la massa. Bateu fins que quedi una massa fina sense grumulls i deixeu-la reposar a la nevera, almenys mitja hora.

Per fer les crêpes podeu fer servir qualsevol paella antiadherent, si en teniu una d'especial, doncs millor! Aneu-les fent amb paciència untant la paella amb mantega cada vegada, sense que hi quedi un gruix. Estaran cuites en poc temps 2 minuts per banda i aneu-les deixant en un plat apilades.

S'ha de fondre el sucre en una cassola sense deixar de remenar. Feu que fongui tot vigilant que no es cremi, deixaria un gust massa fort, feu-ho a foc suau i amb paciència. Tot just quan comenci a agafar color,s'aparta del foc i s'hi afegeix la mantega tova, sense parar de remenar. Torneu-ho al foc, suau, quan mantega i caramels agafin una textura ben homogènia afagiu-hi, poc a poc i amb molt de compte amb els esquitxos i el vapor, la crema de llet, ben freda. Quan ja són tots els ingredients a la cassola s'ha de deixar el foc ben baix i anar remenant durant 5 minuts més o fins que la consistència sigui una mica més lleugera que, per exemple, el "dulce de leche" (el resultat és molt semblant). Abans d'omplir les crêpes deixarem que s'atemperi i el sobrant el podeu guardar en un pot.

Podeu servir les crêpes preparades o bé posar-ho a taula i que cadascú s'ho prepari, jo ho prefereixo així (segur que els golafres estareu d'acord amb mi!)

** Deixeu per als nens la barreja dels ingredients de la massa, si són grandets també poden provar de coure-les, amb cura i un adult a la vora. El farciment, millor que el feu lluny d'ells que el sucre calent és molt perillós, sobretot quan hi aboqueu la nata!

Bon profit, viatgers i viatgeres!

ESTIMATS REIS D'ORIENT...

... si encara hi sóc a temps, m'agradaria demanar-vos tres cosetes; he sigut bona mossa tot l'any i crec que me les mereixo prou.

En primer lloc a vos, Melcior, que sembleu el Rei més vell i assenyat, us vull demanar que deixeu en aquest món una mica de serenor per als que el governen, fa un temps que noto que han perdut el nord i ens porten a tots mala estrugança.
Gaspar, vos que manteniu el to de la joventut malgrat les centúries que fa que rodeu, em podríeu portar un bon sac de esperança i compassió que repartiria com a bona companya entre els meus iguals, ens fa molta falta!
I al Rei negre, Baltasar, que pel to de la vostra pell de petita em fèieu por i de gran, per contra i curiosament, m'inspireu confiança, us encomano un xic de bona fortuna i molta salut per a mi i als meus i també, si no és molt demanar, per a tots aquells i aquelles que ho necessiten!

Jo, a més de la bondat que he fet durant tot l'any, us ofereixo la recepta del meu tortell de xocolata i taronja, i me'n vaig a dormir tot desitjant que demà al matí tots els nens i nenes es despertin amb un somrís en veure els paquets que haureu deixat a les seves cases.

TORTELL DE REIS DE XOCOLATA AMB CREMA DE TARONJA
(Font de la recepta de massa: Kanela y Limón)

Ingredients per a la massa:
3 ous mitjans
100 gr de sucre
una mica de canyella mòlta
40 gr de mantega pomada
25 gr de llevadura fresca
60 ml de conyac
1/2 culleradeta de sal
125 ml de llet
40 gr de cacao 100% en pols
1/2 kg de farina de força

He preparat la massa a la Thermomix; primer hi he posat els ous, la mantega, el licor i la llet on prèviament he diluït la llevadura, al damunt hi he afegit la farina ja barrejada amb el cacao, la sal i la canyella. Ho he barrejat pocs segons a velocitat 5 i deprés he programat 10 minuts a velocitat Espiga. Hi he hagut d'afegir una mica de farina i tornar a programar un parell de minuts més. (Per a les masses s'ha de tenir en compte que la quantitat de farina depèn de molts factors, i més val començar posant-n'hi una mica menys de la que diu la recepta i si cal anar-n'hi afegint, ja que si d'entrada ens passem els resultat serà una massa excessivament densa i després de la cocció: dura i gens esponjosa).
Ho he passat a un bol untat amb oli i ho he cobert amb film. Ho he deixat reposar tota la nit a la cuina (la temperatura aproximada devia ser de 18º)
Al matí havia més que doblat el volum. He separat la massa en quatre porcions que he bolejat tot fent entrar les vores cap al centre.

Ingredients per a la crema:
2 rovells d'ou
50 gr de sucre
250 ml de llet
25 gr de brandy
25 gr de Maizena
la pell d'una taronja ecològica (o super neta)

Amb la Thermomix: he barrejat tots els ingredients, menys el conyac i la pell de taronja, uns segons a velocitat 5, hi he afegit aquests dos ingredients restants i he programat 5 minuts a 90º velocitat 2 i mig. El resultat és un crema pastissera molt espessa (menys estona de calor hagués estat millor) que deixo refredar.

Muntatge dels tortells farcits:
Estiro amb un corro, en una superfície untada d'oli la primera bola de massa, donant-li una forma rectangular, ben estreta i llarga. En un dels laterals llargs hi estenc un bon gruix de crema de taronja i la doblego sobre sí mateixa fins aconseguir un super-xurro. Com si jugués amb plastelina, els faig rodar amb els dits amunt i avall i quan és prou fi i uniforme uneixo els dos extrems aconseguint un cercle, el futur tortell. Faig el mateix amb la resta de boles de massa i deixo que tornin a llevar (a casa meva durant un matí solejat han trigat ben bé 3 hores i mitja.

He enfornat a 180º durant 20 minuts. Finalment els he guarnit amb fruits confitada i sucre moll.

Nota:
De la massa inicial, un cop llevada, n'ha sortit un kilo i n'he fet 4 tortells de quart: dos amb crema de taronja i dos sense farcir. Se'n podrien fer dos de 1/2 kilo tenint en compte que si es volen fer farcits, amb la quantitat de crema que proposo no n'hi haurà prou, s'haurien de doblar els ingredients i procedir de la mateixa manera.

1r ANIVERSARI I LLIBRETS PER CELEBRAR-HO

Avui fa 1 any que vaig començar aquest diari de receptes, ho havia de celebrar però fer-ho amb un pastís en plena època de "comilona" no em venia massa de gust, així que ho celebro amb un plat principal que ens agrada molt: el clàssic "llibrets de llom", però enlloc de omplir-los de formatge insípid, els ompliré d'alguna cosa una mica més glamurosa... a veure què us sembla:

LLIBRETS DE FORMATGE BLAU I CEBA

Ingredients:

8 talls de llom per a llibrets (fins, si us plau! els meus d'avui no els ha tallat un carnisser sinó un envasador de supermercat i la diferència és nota. Cada cosa s'ha de comprar al seu lloc!)
2 cebes mitjanes tallades a la brunoise
1 cunya de formatge blau, em decanto pel Bavaria Blue però també pot ser Gorgonzola, Roquefort o fins i tot Cabrales, pels atrevits i amants del power!
Ou batut i pa ratllat
Oli suau d'oliva per fregir

Sofregeixo la ceba en una paella o cassola baixa a foc molt suau fins que comença a caramelitzar (gairebé dues hores), vigilant que no es cremi i remenant (si s'asseca molt s'hi poden anar afegint unes gotes d'aigua). A mitja cocció i poso una mica de sal (no la poseu al principi, com que la ceba reduirà molt és provable que se us en vagi la mà). Deixo que es refredi.

Obro els llibrets i els omplo amb una base de ceba i una mica de formatge (un tall si es pot tallar o unes engrunes si es desmunta en atansar-hi el ganivet). Els tanco pressionant fort amb la mà pels laterals. Els salo i pebro, compte amb la sal que el formatge ja és fort! (Si temeu que al fregir-los s'obrin podeu fer servir un parell d'escuradents com si fossin agulles de cap per sellar-los)

Ara els passo per l'ou, després pel pa ratllat i finalment els fregeixo fins que tenen un coloret daurat, tirant a torrat.

Bon profit i gràcies per les vostres visites i els vostres comentaris el primer any sota l'Ombra d'aquesta Figuera!